L'ESTANY DE MONTCORTÈS és un cas ben especial en les zones lacustres catalanes: és un estany d'origen càrstic, a diferència dels estanys pirinencs que són d'origen glacial. A Catalunya també podem trobar l'estany de Basturs i el de Banyoles amb les mateixes característiques. L'estany es nodreix d'aigües subterrànies. Es tracta d'una petita massa d'aigua, pràcticament circular d'uns 500 metres de diàmetre i uns 30 metres de profunditat.
És un estany ple de LLEGENDES misterioses.
Segons la llegenda diu que: "on ara hi ha l'estany antigament hi havia un poble. Un dia, un captaire passà per demanar almoina, i només n'hi va donar una dona pobra. Aquella nit caigué una tempesta tan forta que el poble va quedar engolit per les aigües i només es va salvar aquella dona caritativa. La llegenda diu que la nit de Sant Joan, se la pot veure emergir entre les aigües".
L'estany no només té un interès llegendari, sinó també científic i paisatgístic amb una gran varietat de flora i fauna. A les ribes de l'estany es fa un espès cinturó de canyissar integrat bàsicament per canyís i boga. A les aigües obertes es poden observar alguns ocells propis de zones aquàtiques, com els ànecs coll-verds, els petits cabussets i algun corb marí. La vegetació també serveix de refugi a granotes i a gripaus, o com en diuen a Montcortès "galapats".
Les seves aigües estancades permeten que s'escalfi durant l'estiu i obsequiar al visitant amb un bany ben diferent i ple de màgia.
A finals d'hivern, l’estany es pot gelar, fent una mitja lluna, i oferint una gran varietat de colors i ombres.
L'estany està protegit per un Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).
